Un somni per Sant Jordi

Aquesta sensació d’obrir els ulls i, poc a poc, anar captant la realitat. Començo el dia escoltant el brogit del carrer. És primavera i pels matins encara fa aquella fresqueta que et demana una mica de jaqueta. Al migdia segur que enfila! Em dic. I per això disfruto de la temperatura suaument refrescant de quarts de vuit del dematí.

Al carrer, els primers paradistes s’afanyen a col·locar les taules de venta de flors i de roses, sobre un espectacular i atraient fons estel·lat. Avui, és dia de roses, de llibres, de senyeres i d’enamorats. Avui és el dia del patró del poble català. Sant Jordi.

Al migdia, em dic a mi mateixa, aprofitaré per passar per alguna parada. Cal buscar el millor llibre per a cadascú! Defujo de best-sellers i em decanto més pels llibres que, en mirar la seva portada, m’emocionen, em criden i, sense saber perquè, volen venir a casa. Llàstima no sigui cap de setmana, penso... Seria ideal poder anar pel Passeig de Gràcia a triar i remenar! Si, és veritat... és un formiguer! 

Però, és part de la gràcia, oi?

M’hauré de conformar amb les parades properes a la feina, i amb una mica de sort, de tornada a casa, encara podré anar amb els nens a tafanejar alguna parada.

Estic emocionada! A la feina ens regalaran alguna rosa? El meu marit, quina em reserva? Potser el meu pare ens en compra una, tot i que sempre acaba al gerro junt amb la de ma mare i m’haig de conformar amb veure-la a casa seva, de vegades fins-i-tot per fotografia!

Quantes parelles amb llibres i roses de bon matí! Quin bon despertar! I això sempre em fa pensar, per quins set sous no es festa el dia 23 d’abril??  Si és la festa que remou el cor de tots els catalans! Potser més endavant, em dic... potser encara cal que donem l'última volta de torca abans no ens puguem posar a pensar en festes nacionals...

De cop, em desperto. Tot és una mica confús, però no sóc a Barcelona. Sóc encara a São Paulo i aquí, si alguna cosa arriba, és que avui només és el dia del llibre. Quina llàstima! Ben bé m’he arribat a creure, en somnis, que jo hi era! Però no.

Per segon any, toca passar la diada lluny dels de casa, però ben a prop. Ja he rebut roses virtuals i llibres digitals. Ja he escoltat les primeres notícies sobre la nostra diada, i amb tot plegat, he sortit al carrer a portar els nens a l’escola i he anat de incògnit.

Avui aquí, ningú sap que jo, estic enamorada per Sant Jordi.

Ps: Aquí teniu l'entrada de l'any passat (http://6abrasil.blogspot.com.br/2012/04/23-dabril-de-2012-sant-jordi-dia-dels.html)