23 d'Abril de 2012, Sant Jordi, dia dels enamorats, patró de Catalunya, i dia del llibre

Especialment avui em sento més lluny de casa que qualsevol altre dia dels que fins ara em passat aquí. Potser més fins-hi-tot que el tradicional dia de Sant Medir, el 3 de març, dia en el que amb els nens i la meva família ens dediquem a córrer pels carrers de Gràcia, amb una bossa a la mà, perseguint les colles, a ritme de percussió timbalera, agafant tots els caramels que puguem, amb afany, no per a menjar-los, si no per aquella sensació infantil de tenir una bossa de dolços... caramels, o records d'infantessa.. tant se val..

Avui és Sant Jordi. Avui el meu pare ens compra una rosa. Ho ve fent des de fa molts anys. Una per ma mare i una per cada filla...Els últims anys també en porta una per a la meva nena i enguany hagués portat, no ho dubto, una per a la petitona.


Ahir a la nit vaig posar-me al llit amb un munt de missatges al facebook. Era passades mitja nit allà a casa i la gent es començava a felicitar el Sant Jordi. Roses i llibres, poesia per a la veritable diada nacional que no té dret a dia de festa. És un dia feiner, però allí tant se val. La gent surt al carrer, a comprar a les parades improvisades, llibres i roses.

Aquí simplement es recorda el dia del llibre. Tot i que res és menys! evidentment... Allí la gent passeja pel Passeig de Gràcia, en busca i captura de la millor rosa, el millor llibre, o la signatura d'autor best-seller...

 Avui l'entrada és excepcional. Dos pel preu d'una, però en la meva llengua. Aquella per la que lluito, per a que els meus fills la parlin, tot i les circumstàncies que ens han portat a un país de llengua portuguesa, que aprenem a valorar i a estimar també com a nostra.

Avui em sento amb molta nostàlgia. És el nostre dia dels enamorats i ho celebrarem a casa, però A CASA és el dia de passejar per Passeig de gràcia, de regalar-se llibres i que a l'oficina et regalin roses.

Avui cap dona anirà a dormir sense una, dues o més roses posades a un gerro, a sobre la taula o a una finestra. Vermella, per excel.lència. O potser un llibre, per que hi ha tradicions que canvien amb els temps i també ens regalen llibres.

Qui sap, potser avui més enllà de les roses digitals que he rebut, o la fotografia de la rosa que el meu pare ens ha comprat, potser també aquí arriba el Sant Jordi.

Ah! i això em fa pensar que he de posar la senyera al balcó!!!